• GRÀCIES ARNAU, BENVINGUDA JÚLIA •

Avui volem anunciar-vos que ja fa temps que l’Arnau he decidit prendre camins diferents a nosaltres per motius totalment personals.

Sabem que ho fas decidit, content i amb ganes de seguir els teus propis camins, i és per això que, malgrat et trobarem a faltar, també estem contents per tu. La música és un camí llarg, amic, i sempre farà creuar-nos.

També volem dir-vos que a partir d’ara a les percussions estarà la Júlia. US DEMANEM UNA FORTÍSSIMA REBUDA!

Seguim, ingovernables!


· EN TU CALLE EN DIRECTE ·

Busqueu-vos-hi!

No podíem tancar aquest any 2017 sense aquest petit regal. Com sabeu, us vam demanar que ens enviessiu els vídeos de vosaltres cantant aquesta cançó quan la vam fer a Sants, a casa.

Després de mesos i faena de la grossa per part de la Roser Gamonal i la Anna Gibert a les imatges, i d’ Àlex Carretero a les mescles del so, aquí us deixem aquest vídeo pel record.

Gràcies. Ha sigut un any de conèixer molts llocs i gent. De tocar a llocs que havien sigut un somni per nosaltres i de mil coses més que durem sempre a la memòria. Un any ingovernable. Quan siguem grans, serà un orgull mirar enrere.

Ens veiem aquest 2018.

ENLLAÇ VÍDEO


◘ DESGRANANT “MILITANTS DE LA VIDA REBEL” ◘

Ja us vam dir que de tant en tant us aniríem explicant com han sortit les cançons que hem fet. De fet, és una cosa que ens encanta. Explicar els detalls, les anècdotes, el que fa que les notes prenguin vida.

Fa poc més de dos anys, just el dia després de les eleccions al Parlament Europeu, van intentar desallotjar el CSA Can Vies. Un espai de referència per nosaltres, on havíem après, on havíem tocat, havíem organitzat festes i havíem somiat. Allà vam saber què coi era això de l’autogestió, del poder popular i de la força del poble. I estàvem decidits, com moltes altres, a que no ens el prenguessin. Per això, aquella setmana Sants es cremava, com diu aquell vers de Ràbia Positiva. I vam sortir al carrer a defensar-ho, a defensar-nos.

Una de les coses més importants que vam aprendre a Can Vies és que tot és política. Anar en cotxe o bus, llegir, anar a aquell concert o a l’altre, el consum, estimar… D’això últim també va la cançó. D’una història d’amor que va començar a sorgir aquella setmana de lluita, demostrant que sols el poble salva el poble.

Perquè en l’amor hi ha lluita, i en la lluita trobem l’amor, també buscàvem les formes de canviar les nostres formes de relació i trencar estereotips. L’amor pot ser la forma més forta d’acció directa, sense intermediaris. Dues persones i res més. Per això diem: “A l’acció directa li trobo l’essència cantant-li al teu cos.”

Per les que lluiten.

“Brindant pels pecats, per no creure i crear estones.”

Foto: Roser Gamonal


DESGRANANT “MIL RAZONES”

Us volem fer un petit regal abans de que marxeu de cap de setmana. Hem decidit que, aleatòriament, anirem explicant totes i cadascuna de les cançons que hem fet. Us explicarem d’on venen i què ens va impulsar a crear-les. Començarem amb “Mil razones”.

Aquesta cançó parla d’aquell moment en el que perdem persones que han sigut una part important de la nostra vida. Parla de superació, de tristesa i nostàlgia. I d’alegria i acceptació. La mort, al cap i a la fi, és una de les etapes de la nostra vida, aquella per la que totes passarem. I per les persones que ens quedem aquí pot ser un moment molt, molt dur. La mort d’un amic, d’un avi, d’un pare… Sempre és dura. Et planteges per què la vida, en aquell moment, fa un cop tant fort, d’aquells que sempre deixaran marca. La primera part de la cançó parla d’això. Potser ja no els podem veure, però els podem sentir, i sempre trobem mil raons per cantar als nostres èssers més estimats.

Poc a poc, la vida avança, i amb ella, nosaltres. Malgrat que no poguem evitar mirar enrere, cap a aquell camí que ja hem fet però on mai ens hem de quedar, decidim avançar, amb llàgrimes als ulls però ho fem. I vas tornant a trobar motius per somriure, per lluitar. Aquí és on entren els versos de “Parlem de tu” de Miquel Martí i Pol, recitats per en Joan Camps – Taller de Somnis Blog i Alguer Miquel. A poc a poc, esdevindran tant nostres que, només amb un gest, un mot, un carrer, una mirada, o qualsevol petit detall, els recordarem. I, amb nostàlgia, sabent que aquests records nostres els faran seguir vius, cridem: “Y te acuerdes de mí al ver todos los momentos que quedaron por hacer”. Sempre que ens enrecordem d’elles, elles seguiran aquí, recordant-nos, recordant tot allò que quedarà per fer.

Va per vosaltres. Des d’aquí, us estimarem sempre.